dijous, 25 de febrer del 2010

Pray for my darkness

*foto de Toni08, extreta de naciódigital
Pray for my darkness
Ill and not blessed.
I was born in the darkness.
I will come back in the darkness.
Pray for me
and that your light
impregnates my life
and my way.
Pray for me
now that I give back in the darkness
I will remember your light.
It will be my best way.
***
Prega per la meva foscor…
Malalt i no beneït.
Vaig néixer en la foscor.
Tornaré en la foscor.
Prega per mi
i que la teva llum
impregni la meva vida
i el meu camí.
Prega per mi
ara que torno a la foscor.
Recordaré la teva llum.
Serà el meu millor camí.
G.Boloix

dilluns, 22 de febrer del 2010

Corre, Ariadna...




En motiu del 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu i en record del llibre "Ariadna al laberint grotesc", un servidor ha escrit uns versos inspirant-se en el mite d'Ariadna que el mateix temps serveixen d'homenatge al llibre i a l'autor citat. Uns versos inspirats en el mite clàssic i dedicat a totes les Ariadnes actuals que fugen dels seus laberints.




Ariadna i el laberint
Corre, Ariadna, corre
que el temps no esborra
els perills i la por...


Corre, Ariadna, corre
d'un món que s'ensorra
camí de la foscor...


Sents l'alè.
El tens darrera.
Grotesc laberint
d'un món pervers.
Ja no pots més.
L'última porta
t'obrirà un nou univers?


Corre, Ariadna, corre
fora de laberint
tot seguirà igual.
El minotaure has deixat enrera.
Teseu no t'espera.


Res serà igual.
Naxos és una gran illa.
Presó a l'aire lliure
de minotaures invisibles.


Corre, Ariadna, corre
que res no esborra
els perills i la por.


Corre, Ariadna, corre
que seràs més forta,
camí de la foscor.
*Amb aquests versos em sumo a la crida que des del blog Antaviana es feia per homenatjar algún aspecte de la vida/obra d'Espriu. El mite d'Ariadna n'és un.
A continuació un post d'Antaviana amb la llista provisional de blocs que han participat en aquest homenatge. (Sobrepassa ja la vuitantena!!)
Adjunto llista actualitzada dels participants (150 blocs!!):

diumenge, 21 de febrer del 2010

Alice

Alice’s mirrors
(english version)
Cross the mirror
and look the wonders.
Cross the distance
of real life and dreaming life.
If I could be cross the mirror
and don’t see horrors
If I could be see just only
panoramic beuty views,
tender lifes,
minutes of pretty lights
in our lifes.
**
Els espills d’Alícia
(versió catalana del propi text)
Travessa el mirall
i contempla les meravelles.
Travessa la distància
de la vida real i la vida somiada.
Si pogués creuar el mirall
i no veure-hi horrors
Si només pogués veure-hi
boniques vistes panoràmiques,
tendres vides,
instants de llums boniques
en les nostres vides.

In illo tempore (II)

*imatge extreta de Brunitus.com
In illo tempore...

A quel tempo
Come un bambino
Vicino a un lago
Vicino a un fiume ...
Tutto è stato facile
Tutto è stato più facile.
Kite Runner
Barche in acqua
Sognare insieme
tutti i bambini
una grande destinazione.
A quel tempo
Tutto era una sfida.
Ora è un pugnale
inchiodato l'ombelico.
Tornò al lago
icy
in un freddo inverno.
Non ci sono gli aquiloni o barche.
Ma ho ancora il sogno di quel bambino.
A quel tempo ...
Quel versetto semplice
Quel versetto così bella
Quel versetto finora
Quel versetto come tag
Quel versetto così crudele
E così semplice ...

In illo tempore (I)

imatge dreta extreta de:bolsonweb.com



IN ILLO TEMPORE...
En aquel tiempo
Cuando era un niño
Cerca de un lago
Cerca de un rio…
Todo era facil
Todo era más sencillo.
Cometas en el cielo
Barquitos en el agua
Soñando juntos
todos los niños
un gran destino.
En aquel tiempo
todo era un desafio.
Ahora es un puñal
clavado en el ombligo.
He vuelto al lago
cubierto de hielo
en un invierno frío.
Ya no hay cometas ni barquitos.
Pero sigo soñando con aquel niño.
En aquel tiempo…
Que verso tan simple
Que verso tan bello
Que verso tan lejano
Que verso tan topico
Que verso tan cruel
y tan sencillo
**
En aquell temps
quan era un nen
prop d'un llac
prop d'un riu...
Tot era més fàcil,
més senzill.
Fent volar estels,
barquets de paper a l'aigua.
Somiant junts
tots els nens
un gran destí.
En aquell temps
tot eren desafiaments.
Ara és un punyal
clavat al melic.
He tornat al llac
cobert de gel
en un hivern fred.
Ja no hi ha estels ni barquets.
Però segueixo somiant com aquell nen.
En aquell temps...
Quin vers tan simple
quin vers tan bell
quin vers tan llunyà
quin vers tan tòpic
quin vers tan cruel
i tan senzill...
G.Boloix

tempêtes de gel

Tempêtes de gel
Petite enfer
de fleurs sauvages
piquants au front
blessées ouvertes…
Chemins gelés
vers un avenir obscur.
Héros antarctiques
vers un immense mur
de glace énorme
au milieu de l’océan
de doutes et peurs…
Il faut suivre en avant!
Il y a des tempêtes de terre glaise.
Il y a des tempêtes de gel.
Il y a une petite lumière
au fond de l’univers.

**
Tempestes de gel
Petit infern
de flors silvestres
punxes al front
ferides obertes…
Camins gelats
vers un futur obscur.
Herois antàrtics
vers un immens mur
de glaç enorme
enmig de l’oceà
de dubtes i pors…
Cal seguir endavant!
Hi ha tempestes de fang.
Hi ha tempestes de gel.
Hi ha una petita llum
al fons de l’univers.
Tot i que la meva producció poètica i literària és gairebé en un 95% en català (per raons òbvies ja que és la meva llengua materna i també creativa); als darrers temps m'ha sorgit alguna frase, algún vers en altres llengües i m'ha sorgit la curiositat d'escriure un poema en català i després passar-lo a altres llengües i comprovar-ne el resultat. O a l'inversa...començar-lo en anglès i passar-lo al català.Volia saber com sonava un poema meu amb la sonoritat d'un altre idioma.
Els experiments han estat amb el castellà, anglès, francès i italià.
I puc afirmar que no estic descontent del resultat.

dissabte, 20 de febrer del 2010

4 vampirs


Quatre vampirs

Temps enrera abans que les bicicletes endiumenjades fossin les Senyores d'aquella via verda, molt abans, havia sigut una pròspera línia de ferrocarril.
Ningú sap el perquè un vell dia va deixar de funcionar. Hi ha qui diu que quan els passatgers arribaven a la darrera estació tenia una estranya picada de mosquit. Una picada d'on hi brollava sang. Es va estendre el mal auguri que potser era una plaga que portava malalties lletges. Hi ha qui diu que una mala ànima havia fugit d'un país llunyà i aquella mala ànima xuclava la sang del passatge fins a deixar-los en un estat d'inconsciència ben perillosa.
Les autoritats van ordenar fer una batuda però res de res.
Un bell dia va desaperèixer una jove en el darrer tren. Testimonis d'aquell passatge expliquen que la jove parlava sola i que afirmava haver vist un cavaller que l'havia seduït i que es passejava pel vagó rera vagó cridant el seu nom. L'únic que els testimonis havien sentit era l'udol d'un gos abandonat o qui sap d'un llop.
El cert és que després de travessar el darrer túnel la jove va desaperèixer.
Ningú sap si fou aquest el motiu del tancament de la línia.
Mesos després, a la darrera estació, coneguda com Quatre camins va aparèixer pintat damunt el rètol de la parada: Quatre vampirs.

Qui ho sap...potser llavors algú va descobrir la veritat, la veritat d'una via verda on ara les famílies passegen amb bicicletes de diumenge.

Malalletra Natura


La foto que acompanya el post correspon a la darrera entrega del fanzine artístic Malalletra creat i dirigit per la dissenyadora gràfica Laia Calvet.
Un servidor ha col·laborat en els darrers números dedicats a: Viatges, Brossa, i Somnis...(aquests dues entregues amb el plus d'un cd amb cançons)
El darrer número, el 21, que té com a tema comú "la natura" també compta amb un cd amb temes de Narcís Perich i Minimal. Un servidor hi ha col·laborat amb els poemes: "cendres d'un paradís" i "no sents la fúria de la bola violenta?".
Aquest número del fanzine el podreu trobar a les llibreries Laie.
La següent entrega estarà dedicat als avis/àvies.

divendres, 5 de febrer del 2010

Terra promesa

(Autora de la foto: Makose. Monte Nebo - Jordània)
Terra promesa
I
Escriuré l'any nou
amb la pols de la terra promesa.
Serà efímera i passatgera.
Com els somnis que moren
en les nostres converses.
II
Plantaré el meu petit gra de sorra
enmig de la foscor
i que d'aquest gra de sorra
en neixin noves llavors.
Plantaré el teu últim somriure
perquè en neixin de nous
oblidant la distància
recordaré la teva claror.
III
Alimentats per comptagotes
vàrem arribar a un immens desert.
Ens creiem vasos comunicants
indispensables i eterns.
Res no ha sigut prou fàcil.
Som efímers i fràgils.
La nostra terra promesa
fou com un tímid alè.
Observa l'horitzó...
Potser ja no ens queda res.
Només pedres a les sabates
de tot allò que hauríem volgut fer.
La pols de la terra promesa
no se l'ha endut el vent.
Seguirà fluctuant
en les nostres converses
com un paisatge més,
d'aquells paisatges que es perden
poc a poc per la ment.
Serem una llegenda urbana
que en parlarà la gent.
Algú buscarà la nostra llavor
que es va perdre fa molt de temps.
Algú escriurà uns nous versos
perquè no se'ls endugui el vent.
G.Boloix

Versificant una "Sortida digna"

*Caligrama de Guillaume Apollinaire

Escrits del fum torna a la càrrega poètica responent en aquest cas a una nova crida del blog d'en Jesús M. Tibau. Si en la primera i segona edició foren textos poètics inspirats en la tardor i les baranes, ara ens proposa crear un text on hi sorti el vers "una sortida digna", títol del seu darrer recull de relats.


http://jmtibau.blogspot.com/2010/01/versant-una-sortida-digna.html


Un servidor de vostès ha tingut un dilema de si calia crear un poema nou o aprofitar un antic. I per què ho dic? Bé, doncs perquè justament en la primera entrega dels haikús blocaires hi havia un haikú dedicat al blog d'una Sortida digna.


http://escritsdelfum.blogspot.com/2009/12/com-gotes-dun-ocea-i-altres-haikus.html


M'agradaria pensar que en Jesús se li va ocòrrer la genial idea després de llegir l'haikú en qüestió. Si realment aquest haikú ha tingut aquest honor de generar tal idea que millor que aprofitar-lo i que tingui l'honor, de si tot plegat es converteix en un nou recull, de ser-hi.
Però com que no m'agrada abusar del reciclatge, per no tenir remordiments que no m'ho he treballat de nou, he afegit una estrofa nova...





VERSOS PER UNA SORTIDA DIGNA


I


Cerco una sortida digna
després del naufragi.
Mossega una poma com un bocí de vida.
Frueix d'aquest instant efímer com un oasi.


II

Enmig d'un bosc, només boira.
Cerques la llum en l'horitzó.

Fas malabars com un acròbata
petits salts amb perill de caiguda lliure...

Somies terra ferma de debò.
Somies una sortida digna.
Somies contemplar el mar serè i l'horitzó.




*El Making-off:


Mentre transcrivia aquests versos d'un post-it a l'ordinador m'he adonat que la segona estrofa també podria ser un homenatge, indirectament, és clar, al penúltim llibre d'en Jesús M.Tibau...Sabeu quin és?
Fixeu-vos: malabars, acròbata, caiguda lliure...Què fort! Us ben prometo que no ho he fet expressament, però ara que ho torno a llegir, m'adono que que aquests versos bé podríen ser un homenatge al penúltim llibre de relats d'en Tibau titulat "El vertígen del trapezista".


Ben mirat, no hi havia caigut, el tema malabarista és tanmateix un tema molt poètic i suggerent: caigudes, acrobàcies, malabars, vertígen...com la vida mateixa.
Ben mirat tampoc no seria tan mala idea...després d'Una sortida Digna, es podria fer el volum II: "versificant el vertígen del trapezista".
Poso la mà al foc, ara mateix, que el tema donaria molts poemes.